“Com treballem els colors a l’escola? Quines tècniques es fan servir? Quins límits posem les docents quan presentem únicament la gamma cromàtica dels pots de pintura escolar, que resten a l’armari tancat en clau de l’aula de plàstica? Ja no ens podem enfrontar de la mateixa manera a l’escola, i tampoc davant els colors. Ja no som capaços de presentar únicament tres colors primaris i fer tres barreges en un pot, possiblement sortint al carrer hi ha una infinita paleta de colors “caxumbos”, que no sabem com etiquetar. Ens veiem incapaços de negar les produccions cromàtiques d’infants que no semblen assimilar-se a la realitat. Però que és doncs la realitat? Només veiem fulles marrons a la tardor, o també n’hi ha de verdes, vermelles, bordeus...? I el cel, és únicament de color blau?

Compartim entre nosaltres anècdotes de quan érem més petites, quan en algun moment de la nostra vida acadèmica hem tingut dilemes respecte a aquestes coses. Una de nosaltres per exemple, sempre veia els arbres del seu poble -els ametllers- florits de color rosa. A l’escola, una vegada li van fer repetir un dibuix perquè havia pintat els arbres rosa i, segons la mestra/e eren verds. Aquests fets els recordem i no volem ocasionar-los en els nostres alumnes. Són el color blau i el color groc colors que es van unir i van tenir un fill de color verd? Aquestes històries ja no donen resposta a la realitat que vivim. Què passa amb les infinites tonalitats que no hi caben en els armaris de materials de l’escola?”.

Sambitos Dinàmics

_

3