El projecte La Permanent ha suposat assajar des de la pràctica del comissariat, la producció de transformacions socials en un context específic. Part de la premissa ha estat assumir qualsevol projecte cultural com un dispositiu amb la capacitat d'afectar l'estructura cognitiva del context on es desenvolupa, i aprofitar aquesta capacitat, com una eina potencial per a l'emancipació. Però per a què això passi és indispensable adequar-se a les especificitats del context on es treballa, en aquest cas la perruqueria, atenent les demandes i inquietuds dels agents implicats (sobretot la Rosa, la meva mare; i la Rocío, la seva auxiliar a la perruqueria). S'ha relativitzat el rol d'autor evitant monopolitzar la presa de decisions. Aquest procés ja és un aprenentatge en si, per a generar relacions més horitzontals i comunicar-se millor. Durant les primeres setmanes la meva mare ni la Rocío es mostraven massa participatives amb el projecte -s'estranyaven davant les idees dels artistes i era difícil concretar trobades per a parlar-ne-, però a mesura que avançava tenien més interès i curiositat per saber com es rebrien les propostes a la perruqueria. En aquest sentit els encontres previs entre elles i els artistes han potenciat la seva pertinença dins el projecte, i els hi han atorgat recursos per entendre i atendre les propostes dels artistes.

_