El projecte de l'Anna Vilamú ha estat una de les intervencions que més ha sortit de l'àmbit de la perruqueria. Aquest projecte s'ha fet sense la pressió d'haver de formalitzar res contret; escoltant i marcant els ritmes entre l'Anna, el seu tiet i la meva mare. Ha estat molt important, per exemple, tenir un vespre per a poder parlar de coses sense uns objectius gaire marcats ni la necessitat d'extreure'n un benefici productiu en el sentit més estricte; simplement fer-ho com una manera d'estar junts i fer vincle. El procés de creació de l'Anna ha estat capaç de crear relacions humanes d'amistat. En una línia similar Lo que diga el santero (Consol Llupià & Alexander Arilla) plantejava realitzar un viatge amb la Rocío i la meva mare, volien compartir una nit sense cap pla establert. Malgrat això, l'excursió no va realitzar-se mai i en comptes d'això van fer una performance amb un santer el dia del tancament de La Permanent. Tant viatjar amb desconeguts com la participació d'un santer en un acte públic a la perruqueria, han estat propostes delicades que superaven els límits d'implicació que imaginava demanar a la meva mare. Els clients, a més, s'havien de sentir suficientment còmodes per a seguir sent clients. Aquesta intervenció ens ha servit per a conèixer millor què volem i què no.

_

1 - 2 - 3 - 4 - 5